sábado, 12 de noviembre de 2011

11 de novembre. Dia intens; adeu jaipur per saludar Vrindavan

Avui sona la alarma a les 4.40. A les 5 hem quedat amb un rickshaw pq ens porti a l'estació de tren que aquesta vegada no queda gaire lluny. El rickshaw no apareix, però el recepcionista del hotel ho arregla en un moment dient q el taxi que acaba de marxar amb altres guiris de seguida torna, i així és, el vehicle es marca TATA que a la cris li sona q és marca india,al malatero sense tancar caben dues motxiles i la tercera la fiquem a dins. Arribem en un moment a l'estació, ens acomiadem del taxista i ens fixem que en lloc diu taxi. Així que vinga a per la primera gincana del dia; trobar la nostra andana. Ho aconseguim asegurant-nos amb uns orientals i després uns altres blanquets la confirmen amb nosaltes. Mentres esperem al tren comprem un aigua i dos chais (tes).
El tren ha sortit amb retard,aquest cop en First class (l'equivalent al regional d'allà). L'anna ha dormit molt,a bea i la cris no+ una mica pq estan enganxades a les guies i a les noveles; la bea "el clan del oso cavernario" q es veu q sta molt interessant i la cris "el perfecto equilibrio" q li qeda poc i li encanta pq va posant imatges al que veu durant al dia. Hem arribat Agraa, el plan inicial era anar avui al taj mahal però ahir ens vam adonar que els divendres tanca així que hem fet alguns canvis per poder anar a un altra dia. Amb els nous ajusts avui ens toca Vrindaban que esta a 85 km de Agraa. A la sortida de l'estació d'Agraa indecises sobre agafar un tren (aqst sortia dues hoes després) o un taxi vam agafar el taxi de prepagament per fer el trajecte. Hem tornat a flipar pel camí, sobretot a fapta de 10km del destí; rickshaws amb deu persones, milers de persones pel carrer... el taxista ens pegunta si tenim la reserva d'allotjament feta pq ara hi ha no se quin festoval hindu budista i esta a tope, li intentem explicar que no ho teniem pq haviem estat els últims enviant-los mails i parlant amb ells per telèfon però seguia sense quedar clar si haviam aconseguit reservar o no. Així que vam una miqueta fins que el taxista peguntant a tothom va descubrir la MTV house i aquests ens van dir que no sabien res de la nostra reserva però que pagant sant Pere canta i ens farien lloc per una nit. Això si, amb el petit detall que totes vam entendre que el preu eren 690 rupies l'habitació i unes hores després quan vam anar a pagar ens van dir que eren 1690.
Ha estat la parada més frikie del viatge. El lloc ons ens hem allotjat és un lloc espectacular e de casetes adosades cuidades amb jardi on s'allotjen els hare krsna occidentals. Fa gràcia veure tot de blanquets vestits de indis passejant per alli i nois vestits de taronja fent sonant els platerets. Hem dinat al modus occidental, el restaurant ens recordava + a nova york q no als altes restaurants que hem estat a la India. Hem anat a visitar el temple de Krsna Balara, per arribar-hi li hem preguntat a una senyora que ja ens fara de guia, ens ha dit on deixar les sabates i tècniques per a que no ens les robessin, ens ha guiat pel temple explicant-nos les seves deïtats, i poc a poc intentant-nos convencer per convertir-nos, a l'Anna casi la converteixen. Esbrinem que la dona aquesta es de sudafrica i abans de "join hara krsma" era infermera..  Donada la gentilesa de la dona ens veiem forçades a comprar un dels llibrets i sort que teniem la escisa del equipatge per no comprar el totxu d'equivalent a biblia. La cris estava tan flipada que no va fer ni fotus, la bea si que va torar alguna. Llavors vam agafar in ciclorickshaw per anar a visitar el temple de Govind Dev (temple dels monos). Allà estavam tres miops blanquetes agafades seguint les recomenacions dels autòctons de guardar-nos les ulleres entrant al temple amb poqeta llum, descalces corrent fins quelcom semblant a un altar amb les seves imatges del esquivant els micos que saltaven d'una banda a l'altra. El temple per dins era marronos, diferent dels nostres, amb cúpules i formes geomètriques. Sortim ràpidament i li donem una propina al guardadir de sabates (un senyor que estava allà a l'entrada i ens havia obligat a trure-les de les motxiles). Ja és fosc així que que tornem cap a casa, es 4km de tornada en ciclo rickshaw no ens deixen de sorpendre. El soroll, la gent..

No hay comentarios:

Publicar un comentario