India flash 2011: Jaisalmer

Avui madrugon del copon.
Hem deixat a la nostra estimada familia, sense fer soroll i em marxat mentres ells dormien al menjador.
Hem anat a l'estació d autobusus en rickshaw. Quan hem arribat feia una mica de yuyu (era de nit) i ja ens han timat 15 rupies per ficar les motxiles al malatero tot i que el billet ja estava més que pagat per avançat a traves de una agència india, hem intentat dir que no però llavors feien el gest de treure les motxiles així que trinco trinco hem acabat pagant. A la fila de devant teniem una combinació realment rara; una oriental que semblava decent i dos indis que no paraven de xerrar i moure's un dels quals s'ha posat a dormir al costat de la cristina. Dos files + endevant teniem els que serien i per poc temps els nostres dos amics canadencs que porten un any viatjant fent tombs pel món i que han passat les quatre hores i mitja de trajecte dormint. Un cop arribades a Jaisalmer ens esperava el propietari de la guest house on ens allotjariem (al q havien trucat els "de la familia paquita"). Els dos canadencs també s'han apuntat i junts hem anat en el jeep del jefe. Ens han explicat el rollo del safari i de sobte els canadencs han descobert que "no money, no camara, no credid card, no passport" i ràpidament han desaparescut (després sabriem que han tornat a Delhi). Devant de l'habitual caos ens hem anat a descobrir la fortalesa que és espectaculars, aquests grocs, aquestes formes arquitectòniques.. no deixen indiferent.. hem passejat per carrerons. Ens han tornat a timar una mica i ens estem convertint en unes expertes del món tèxtil indi. Ja sabem si una peça és bordada a ma o maquina, si és washing mashing, cold water, iron or not iron, però toy i l'expertesa adquirida ens segueixen timant de mala manera... i la Cristina no oblidara el preciós cobre llit blanc que no ha comprat.
Hem dinat al 8 july que no recomanem, pq tenia tot allò q no vols de un restaurant;bruticia, lentitud, confusió i que et vulguin cobrar un anacard. Això si, les vistes als temples espectaculars.
Però la timada millor del dia ha sigut protagonitzada per la mare teresa (altrament coneguda com paqui, borji o Bea). Tot ha passat quan estavam comprant un bossa q l'anna feia dia que buscava, el venedor li ha demanat a la Bea que si li donava un billet de 5 euros perla seva colecció a canvia de rupies, el resultat és que li donat 30 rupies menys i li ha regalat 20 cèntims.
Posteriorment hem anat a algunes Havelis, que eren com temples dels rics comerciants, també amb uns acabats molt guay.
I ara estem escribint des del hotel enyorant la nostra anterior familia i expectants per demà ben dhora pujar al camell i fer nit al desert, el q anomenen safari. Així que demà (qi sap quan podrem tornar a fer-ho) no farem la crònica diària perque ens trobarem sota el llençol estrellat del desert.